Veus? És aquella, la dels freixes a l'entrada.
La primera presentació està feta i la casa comença a distingir-se, peculiar i única, a la meva mirada.
Aviat en sabré més detalls, a mesura que ens anem coneixent i la sàpiga escoltar. Les cases sempre tenen un munt d'històries per contar que són, també, la història de les persones que hi viuen.
Un forat a la canonada, la merla que es menja les cireres del jardí, la veu jove del riu que passa a frec dels murs, l'aranya persistent a la barana... Poden ser bocins d'un relat feliç o dissortat. No hi ha dificultat com tampoc no hi ha ventura al marge del diàleg de la casa amb els seus habitants.
I és amb ells que, a poc a poc, aprenc a estimar els secrets deliciosos de cada racó fins arribar al cor de la llar, a la brasa invisible que to ho il.lumina i escalfa amb batecs amorosos que van i tornen, rítmicament, bressolant l'ànima. La hospitalitat teixida amb la paraula m'ofereix el caliu, el to, la veu íntima de la casa, que compartim amb plaer.
Les cases més boniques són les que tenen una història d'amor per contar.
La casa dels freixes a l'entrada és una casa molt bonica.
