Setmana de la poesia a la Ciutat. Dissabte

Al jardí de casa hi havia un banc de pedra i manises. Regalims de resina, agulles de pi, camins de formigues.  Punt de trobada i espera, banc de jocs, graons d'una escala improvisada per saltar fora, al carrer.

Verd tornassolat de les rajoles, esquitxat de violetes.

Hora lacustre
En aquest banc hi passaríem
llargues hores parlant
o bé llegint algun poeta.
Cauen les fulles
mig aturant-se en l'aire

Poema de JOAN VINYOLI

Setmana de Poesia a la Ciutat. Dimarts

Virolats de grisos. Sospirs de les isòbares.

El temps

Tot el país cobert,

bromes al nord, als fondals.

Alguna ullada de sol

a muntanya, al migdia.

Pluges al litoral. Al cor,

com sempre, maregassa.
Poema de NARCÍS COMADIRA

Setmana de Poesia a la Ciutat. Dilluns

Blaus per acompanyar la memòria oberta a un amor que perdura

De JOAN MARGARIT, el regal d'aquest poema: 

Onsevulga que siguis, les paraules

recordaran la mar si hi ha memòria.

Recordaran aquests ponents que esclaten

a la muralla blava de la tarda.

Recordaran aquest taüt de sol

a la plaça oblidada del migdia.

Recordaran lladrucs llunyans.

Res mai no oscarà el fil d'aquest silenci

i arreu trobaràs l'illa si llampurna

claror de nit d'estiu ens els teus ulls.

No oblidis que on tu vagis trobaràs

un port en una mar on tot fa cap.

I que hi ha unes drassanes on fa temps

es basteix un vaixell amb el teu nom.

Onsevulga que sigui el port on moris

en altre mar recorda't d'aquest mar.