Trobada de família

Ens convocava la voluntat de trobar-nos i passar el dia junts.

Va ser un dia radiant, viscut al jardí. Érem molts! Formàvem rotllanes mòbils i canviants envoltades pels crits joiosos de la canalla confonent-se amb els de les orenetes, tan semblants.

(Tu, estimada, des de racons secrets del cor, ens somreies com una brisa suau, com un bes que floria a totes les converses).

Converses... tot un dia de converses, de mirades atentes, d'abraçades amoroses. Es va anunciar un casament, un canvi de feina, l'inici d'uns nous estudis, la creació d'una nova cançó. Vam intercanviar plans, opinions, temors, il.lusions, neguits i somnis.

Sota els pins, una estesa de taules i estovalles blanques. Un dinar senzill, amb olor a espígol i ginestes.

Abans d'acomiadar-nos, amb el sol ja baix, vam aplegar-nos sota la surera amb un vil.là de salsifí als dits. Ulls clucs per un instant (pensem un desig) i bufem!, tots a una: quatre generacions obrint les mans a l'esperança, saludant l'esdevenidor amb una constel.lació de llavors.

Flors de maig

He vist la plaça com ja no la recordava. Bullia de gent i les converses, sota els plàtans, teixien un murmuri de somni, de canvi, de confiança.

Feia calor, aquest matí i la gent del barri feinejava, diligent... jo diria que sense la pols aquella de la resignació enganxada al cos.

L'aire feia olor a projecte nou, a flors obertes amb voluntat d'esdevenir fruit.

Diàleg mut

Aquest diàleg mut amb tu és com el cercle d'anells a l'aigua de la bassa. 

Rítmiques tremolors, un instant d'ecos esvalotats i torna el silenci transparent, sense fons.

Replà

Davant la mirada de l'altre s'esfondren les meves barreres
que tornen a créixer i a encimbellar-se
ràpidament.

Màgica portella d'accés a casa.
Esquerdes al replà.

"Una vegada t'has fet a la idea..."

Era el mes de maig i ella estava cada cop més feble, però encara ens movíem entre el joc de miralls de les esperances.

Jo llegia mentre ella parlava amb el seu fill, assegut al seu costat, en veu baixa. Em va arribar un fragment de la conversa:

Una vegada t'has fet a la idea... I va suspendre la frase, sense donar importància als punts supensius, amb un lleu encongir d'espatlles. El fill gran se l'escoltava, en silenci i el cap cot i van continuar parlant de com havia anat el dia.

Fer-se a la idea i encara lluitar un dia més, i un altre, amatent a les ordres dels metges, fent la vida fàcil a tothom. Fer-se a la idea i resignar-se, sense misticismes ni cap credo consolador, a la certesa de que la teva vida fineix. Fer-se a la idea i, en silenci, anar preparant els comiats, el moment de dir prou al tractament inútil. Fer-se a la idea i empassar-se la por, el dolor, la ràbia potser... sense mentir, sense falsejar la realitat, cavalcant el cavall que la portava a la mort amb dignitat d'amazona vençuda i lliure alhora, acceptant la derrota, abandonant la lluita, victoriosa en la seva decisió íntima, callada.

Jo dissimulava... però encara sento l'escàndol de les seves paraules en estavellar-se contra l'escullera de l'ànima.

En tornar a la ciutat

En tornar a la ciutat, em saluda el perfum de la mèlia, discreta i fidel, des del xamfrà.

Perseverança de la primavera: imposa la seva seducció a tots els cors.