Adéu, agost

S'acaba agost.

Comencen altres rutes i sento palpitacions animades pels aires renovats, que porten olor de cosa nova.

Inevitablement, coses noves... I l'estimat nus a la gola, que no rebutjo. Al contrari: deixo que em cremi i m'acompanyi una estona mentre veig, amb tristor, com s'allunya la costa de l'excepcionalitat, territori on he viscut durant un any...

(Per un moment, el nus baixa a l'estómao vull marxar!)

M'esquitxa una onada fresca, irreverent, que em fa riure.

Cordialment

Va ser el dia del seu sant. Mentre baixàvem del cim, en conversa cordial compartíem records...

Peix de roca

El sender es fa planer vora el riu. Ensopego amb una pedra!

Retrat

La Jana, poetessa de 10 anys, ha vingut a casa i m'ha regalat aquest dibuix.

Rovell

Trobo a la meva mare plorosa. Ha estat mirant records de la meva germana.

Com parlant per a ella mateixa, em diu:

- Ha passat pel món... i ja està...?!

Poques paraules, que ho diuen tot.

Silenci suspès d'un interrogant sense resposta; d'una sorpresa que no es resol.

És el rovell del dol.

M'assec al seu costat i li premo la mà, sense dir res.

Biodiversitat

Així que em veu les intencions, l'aranya solitària marxa indignada. I amb raó: per què jo, una nouvinguda, he de foragitar-la del seu racó?

Quan ja no miro, ella retorna, tossuda i pacient, a les seves filatures.

Les formigues, en canvi, m'ignoren. Van a la seva i avancen com un sol cos, com una serp gegant que, fent filigrana, ara es desmunta, ara es recompon i no es deixa escletxa sense inspecció. Les pots distreure una bona estona, però tornen. I guanyen.

I el dragó. Jo no sé d'on surt ni a on es retira, però a l'hora de la fresca és allà, al costat del fanal i molt quiet ens observa. Respectuós etòleg que no gosa intervenir per no alterar els costums dels animals que estudia.

Dic "casa meva" però ells ja hi eren quan jo he arribat, després de molts mesos de no ser-hi.

Racons

Compartiem dies d'estiu en aquesta casa.

L'any passat, tot tan recent, no vam saber estar-nos-hi. 

Aquest agost hem reobert finestres i deixem que la llum passegi pels racons.

Corbes suaus del record aturat en les teves coses. Petits detalls, bocins que canten la teva cançó amb veu de sal i de pins.

De sobte, l'aresta tallant del buit. Silueta seca, fosca, indefugible.

Riem amb les mateixes coses de sempre, un any més...

I guardem un silenci abatut en un raconet del cor.

Pluja d'estels

Hi havia tanta lluna, la nit era tan clara, que no hi hauria pluja d'estels.

Vaig somniar que ella entrava a l'habitació, amb el seu vestit turquesa i els cabells, llargs i foscos, recollits en una cua.

Sobtada i feliç em vaig despertar... Va ser un somni curt, va durar un instant. Ella va passar fugaç, deixant-me un traç lluminós com un estel.

Lluna puntual

Ahir, la lluna es gronxava mentre contemplava la posta de sol.

Una casa de l'ànima per a ella

10 d'agost: ... I va arribar a la seva casa de l'ànima

Papallones blanques

8 d'agost: al sol de la tarda, el vol de papallones blanques

Camí del molí

A la tarda, núvols llampegants anunciaven noves tempestes i, a la plaça, les converses reprenien la sorpresa habitual davant d'un cel tan poc estiuenc.

La pluja no arribaria fins a la nit. Encara ens va donar temps de baixar el camí del molí i arribar-nos a la casa abandonada. Vam seure al pedrís, davant l'era plena d'herbes sense dallar.

Una casa abandonada es desfà a poc a poc. Si un dia va ser llar, el corc de l'absència i l'oblit va fent forat fins que els seus murs s'esfondren. 

Què manté encès el foc d'una casa? Quins vents apaguen la flama i escombren les cendres? Quants hiverns fan falta per a que el caliu s'escoli definitivament?

Quatre d'agost: anell de comiat

L'anell del comiat