Desembre. Merla

Baixo ràpid, carrer avall, cap a la parada del bus. La ciutat es llevarà més tard, per això els veïns ens saludem amb un fil de veu endormiscat, còmplice del silenci.

Matinera, una merla recita amb veu clara i pausada els seus versos. Per poder escoltar-la, alenteixo el pas.

Desembre. Confusió

Mans a les butxaques, torno a casa. La humitat del vespre enganya i em fa sentir un fred que no fa. De sobte, flairo una olor que no toca: l’aroma àcid  de les flors del plàtan. Miro l’arbre, al meu costat, que dissimula... Les seves fulles cauen mandrosament. Continuo amb el somriure d’una alegria que no sento.

Desembre. Cel

Encara és fosc quan surto de casa per anar a treballar. A dalt, al tros de cel retallat entre les cases llueixen dues grosses estrelles, d’un blau esclatant.

La carnisseria del xamfrà ja és oberta i veig les carnisseres enfeinades darrera el mostrador.

Ja semblen més petites, les estrelles, i més pàl·lides, quan arribo a la parada del bus. S’aixeca el matí.