Forat del Vent

Hi ha un lloc al Collserola conegut amb el nom de Forat del Vent.

A una banda el Vallès, amb la Mola i el Montserrat, majestuosos. A l'altra costat el pla de Barcelona i el mar. 

L'altra dia hi bufava un vent poderós, que va arrossegar tots els núvols sense deixar ni un vel de calitja damunt l'horitzó. Tot semblava pintat de nou i a tocar dels dits... 

A la falda del turó, ja de baixada, un munt de blancs ametllers, vestits de diumenge. I una ginesta florida. Una de sola.

Compromís

Primer, l'abraçada cordial, afectuosa.

Sí: primer l'acollida incondicional.

Després, si ho vols, parlarem...

Jo t'escolto.

Primer, l'abraçada. Després, t'acompanyaré a sirgar, riu amunt.

Cap de setmana

Una de les coses bones dels caps de setmana és que tenim temps per poder-nos fer abraçades a dojo!

"No us preocupeu"

"No us preocupeu", repetia sovint la meva germana. Aleshores callava, fent del silenci una proposta a viure sense estridències el tram final de la seva vida.

Aquella quietud enmig del dolor i la tristor, la pau que emanava la seva acceptació de la cita indefugible i cada dia més propera de la seva mort, desfermen la meva pena en recordar-la.

Avui fa un any i mig rodó del seu traspàs. Les dates no són res, però el temps és la trama del dol.

Medusa Aurèlia

Salpa de nou, el Medusa Aurèlia, després de tants naufragis.

Renova l'esperança de trobar noves rutes.

Aquesta vegada, sí...

Pausa

Triant les voreres assolellades, he passejat pel barri. Volia tornar a veure, radiant sota aquest cel tan blau, l'immens ametller florit que, des d'un jardí privat, il.lumina la plaça de tots.

He comprat el pa.

Mentre llegia el diari, sento practicar al piano el veí del pis de dalt. De rerefons, altres sons de diumenge.

Plàcida banalitat. Per un moment, el meu petit món té tot el sentit. Sols des d'aquí podré tornar a baixar al carrer per comprometre'm amb les lluites que estimo.