Escoltava música quan, de cop, una finestra va obrir-se de bat a bat a una vivència del passat, tan nítida, tan intensa, tan fugaç!
El pensament resta atordit però el cor ja s'hi aboca amb una comprensió veloç i assedegada capaç de beure's d'un sol glop el que els meus ulls no poden veure.
Vaig sentir el puny de la ventada al mig del pit i es desfermà el plor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada