Al jardí de casa hi havia un banc de pedra i manises. Regalims de resina, agulles de pi, camins de formigues. Punt de trobada i espera, banc de jocs, graons d'una escala improvisada per saltar fora, al carrer.
Verd tornassolat de les rajoles, esquitxat de violetes.
Hora lacustre
En aquest banc hi passaríem
llargues hores parlant
o bé llegint algun poeta.
Cauen les fulles
mig aturant-se en l'aire
Poema de JOAN VINYOLI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada