Triant les voreres assolellades, he passejat pel barri. Volia tornar a veure, radiant sota aquest cel tan blau, l'immens ametller florit que, des d'un jardí privat, il.lumina la plaça de tots.
He comprat el pa.
Mentre llegia el diari, sento practicar al piano el veí del pis de dalt. De rerefons, altres sons de diumenge.
Plàcida banalitat. Per un moment, el meu petit món té tot el sentit. Sols des d'aquí podré tornar a baixar al carrer per comprometre'm amb les lluites que estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada