"No us preocupeu", repetia sovint la meva germana. Aleshores callava, fent del silenci una proposta a viure sense estridències el tram final de la seva vida.
Aquella quietud enmig del dolor i la tristor, la pau que emanava la seva acceptació de la cita indefugible i cada dia més propera de la seva mort, desfermen la meva pena en recordar-la.
Avui fa un any i mig rodó del seu traspàs. Les dates no són res, però el temps és la trama del dol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada