Vaig despistar-me tant, que em pensava que havies de
tornar.
Avui, passejant per la tarda freda i plena de llum,
mentre admirava el borrissol tendre dels arbres, he ensopegat amb el còdol de
la teva absència.
Una altra primavera, sense tu!
Com és possible? No m’ho puc creure...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada