divendres, 26 de juny del 2015

Cinquanta

Tancaré els ulls un instant i somiaré que estens les mans per rebre el meu regal.

Dibuixaré el teu somriure i la lluïssor de la mirada (encara tan present, en la memòria!) I no escoltaré les veus del dol ni els seus planys. Emocionada, et diré:

T’he fet un dibuix, com tantes vegades, amb una dedicatòria: “Seguirem volant i per sempre, per sempre, juntes”.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada