Apunts embastats, sobrefilats de pensaments quotidians
divendres, 26 de juny del 2015
Cinquanta
Tancaré els ulls un instant i somiaré que estens
les mans per rebre el meu regal.
Dibuixaré el teu somriure i la lluïssor de la
mirada (encara tan present, en la memòria!) I no escoltaré les veus del dol ni
els seus planys. Emocionada, et diré:
T’he fet un dibuix, com tantes vegades, amb
una dedicatòria: “Seguirem volant i per sempre, per sempre, juntes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada