dissabte, 1 d’agost del 2015

Tot està serè

Tot està serè. La pena i la perplexitat formen part de l’alegria. Hi han fet niu. Conviuen.

La nostàlgia m’acompanya sempre, ben a prop. Jo la deixo, perquè també me l’estimo i ens hem fet amigues. Em parla de tu, i m’agrada.

Tot està serè. Tanco els ulls, et faig un petó i et deixo anar... I després, silenci.
Silenci.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada