divendres, 31 de juliol del 2015

Viatge

Aquests dos anys de dol han estat un viatge lent, ple de meandres.

Fa dies que sento que bufen altres vents. Em xiulen al cor, on em balla el nom de la meva germana. Vol de papallones blanques, plenes de llum.

Em trec, de les butxaques, penyores d’aquest viatge: olor de lavanda, conquilles, pedres de color, llàgrimes de sal.

Com m’agradaria parlar amb ella, abraçar-la i compartir els meus tresors... La somnio mirant cap a l’infinit, cavalcant estels fugaços en un viatge cap a mons on ens retrobarem, potser, algun dia...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada