Enyoro la casa. Tanco els ulls i em passejo pels passadissos que
la memòria desplega al meu pas. El que més m’agrada és sentir les veus
lluminoses de l’estiu, amb rerefons de cigales. Veus de vacances, que jo imagino
enriallades i felices.
No sempre van ser així, és clar. Però si vull combatre aquesta
olor d’humitat que enfosqueix el pensament i em corca, aleshores somnio ales de
llençols estesos als crits juganers de la canalla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada