Epíleg

Torno d’un curt viatge, de llarg recorregut. Sorra a les sandàlies i les butxaques plenes de records. Al llibre de l’ànima, versos que no sé recitar reposen com un vi jove que caldrà madurar. Envellir. Temps. Viuré el temps que tu no has tingut, sola.

Quin aprenentatge més dur, el de la buidor sense senyals, de l’absència; el silenci després de la mort, el silenci després del dol. Refer la trama dels dies i iniciar nous brodats amb nous fils, els que he pacientment filat durant el meu viatge. Brodar a la llum d’una tardor que avança carregada d’ombres, sense promeses i, tanmateix, acollidora. Brodar i ser, puntada a puntada.

Escampo els meus records damunt la taula de la cuina i els acarono amb la punta dels dits.