Entre la calor, que allarga estada, i els
guarniments dels llums de Nadal que avancen la visita, tinc la sensació que em
prenen la tardor.
Per sort els arbres, fidels a la llum, fan com
que ignoren aquests ecos d’un estiu interminable i lentament reciten els deures:
groguegen i cauen les fulles i tornen les branques més altes a expressar-se amb
l’austera veu de la nuesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada