Àngelus

Passejo fins al cementiri, on tu no hi ets. No hi tinc ningú, aquí. Però els morts ens agermanen a tots una mica, em sembla, com si fossin patrimoni comú.

M’assec en un banc a l’ombra i escolto un ocell cantar l’única pregària que conec. Cel amunt, passa un avió: gent en trànsit.

Vaig cap a la font i deixo córrer l’aigua. Amb el mocador xop em refresco el clatell.