dilluns, 8 d’agost del 2016

Tres anys

Tres anys, és molt de temps?

Tres anys són els anys que vaig viure sola, abans que em nasqués la germana. No tinc records, d’aquell temps.

Tres anys són els que fa que torno a estar sola, després de la seva mort. I el que pesa no són els records, sinó la pena per no poder construir-ne de nous.

Tres anys, en línia recta, és molt de temps. La línia recta és el camí més ràpid per anar ben lluny.

Però el camí del dol està fet d’anelles menudes i sempre hi ha un punt per on hi tornes a passar. És com cosir: avances fent petits cercles a cada puntada.

Aleshores, tres anys no és gaire.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada