A la Fernanda li agrada escoltar les explicacions poètiques i extravagants del seu marit, en Narcís, amb qui porta molts anys de casada. Ell parla sorprès per un món sempre fascinant i ella l'escolta atenta, un xic admirada, com si fos la primera vegada que li sent dir el que diu. Estan enamorats.
Quan en Narcís conclou la seva dissertació, la Fernanda penja la mirada a l'infinit i resta uns segons en silenci, assaborint, sembla, les paraules del seu marit. Aleshores estira les cames, es passa les mans pels cabells i salta de la butaca tot dient que puja a treballar una estona.
L'estudi de la Fernanda té una finestra tan ampla com la taula, però de poca alçada. És un rectangle estret obert a la seva mirada, quan ella aixeca el cap de la pantalla de l'ordinador.
Quan marxo, ja fosc, des del carrer miro la finestra de la Fernanda i veig els seus cabells vermells il.luminats pel flexo. La imagino concentrada en l'altra passió de la seva vida: l'economia del coneixement imperfecte.
 |
| La Fernanda |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada