Ella em mira somrient, des del marc de la tableta.
Amb els dits li amplio els ulls i un batec enyorat em retorna, per un instant, la llum única del seu projecte. El seu projecte...
I després aquest silenci, per sempre més.
Una altra tarda d'octubre, xafogosa i tèrbola de calitges.
M'agrada poder llegir les meves sensacions tan ben expressades...
ResponEliminaCom la cordada a la muntanya, així les paraules ens ajuden a fer camí! I, malgrat les distàncies, el fem junts.
Elimina