A reveure, maca!

El dol arrossega sentiments que van i vénen. Ara emergeixen, després s'amaguen, per tornar a sorgir, més endavant...

Broten, per sorpresa, d'algun pensament distret, enmig d'una conversa intranscendent, llegint el diari, mirant per la finestra de l'autobús.

Ara saludo la pena amb una abraçada, com una agradable veïna retrobada pels camins del barri. Parlo una estona amb ella i, en separar-nos, marxo amb el regust dolç que et deixen els moments ben viscuts.

A reveure, maca! M'alegro d'haver-te trobat...