Feia més d’un any que no passava la tarda a casa. No
recordava les veus, la llum i els colors del capvespre des del meu balcó. Ni la
garsa, el pissardi florit o la canalla jugant a la plaça.
Tot està com sempre.
Però el meu paisatge intern ha canviat.
La soledat d’abans no és la d’avui.
Ara fa més fred.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada