Ens convocava la voluntat de trobar-nos i passar el dia junts.
Va ser un dia radiant, viscut al jardí. Érem molts! Formàvem rotllanes mòbils i canviants envoltades pels crits joiosos de la canalla confonent-se amb els de les orenetes, tan semblants.
(Tu, estimada, des de racons secrets del cor, ens somreies com una brisa suau, com un bes que floria a totes les converses).
Converses... tot un dia de converses, de mirades atentes, d'abraçades amoroses. Es va anunciar un casament, un canvi de feina, l'inici d'uns nous estudis, la creació d'una nova cançó. Vam intercanviar plans, opinions, temors, il.lusions, neguits i somnis.
Sota els pins, una estesa de taules i estovalles blanques. Un dinar senzill, amb olor a espígol i ginestes.
Abans d'acomiadar-nos, amb el sol ja baix, vam aplegar-nos sota la surera amb un vil.là de salsifí als dits. Ulls clucs per un instant (pensem un desig) i bufem!, tots a una: quatre generacions obrint les mans a l'esperança, saludant l'esdevenidor amb una constel.lació de llavors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada