He vist la plaça com ja no la recordava. Bullia de gent i les converses, sota els plàtans, teixien un murmuri de somni, de canvi, de confiança.
Feia calor, aquest matí i la gent del barri feinejava, diligent... jo diria que sense la pols aquella de la resignació enganxada al cos.
L'aire feia olor a projecte nou, a flors obertes amb voluntat d'esdevenir fruit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada