Carta endarrerida per a la Nit de Reis

Repassava correus antics i m’he trobat amb la felicitació que vaig escriure pels Reis del 2012. Passa veloç, el temps. Inevitablement, algunes coses caduquen i hi ha somnis que ja no es compliran. O potser sí...

En record de la meva germana, a qui li va agradar molt l’escrit, avui el penjo al bloc:

Aquesta tarda tot està una mica alterat. Se senten corredisses al pis de dalt, els nens no juguen a la plaça, muda com mai. Els adults ens saludem amb un somriure còmplice als ulls. Es respira un aire diferent al barri.

Al pessebre, la bugadera s’eixuga les mans, el pastor empaita les ovelles cap a la cleda, la filosa recull el fus i la roda, el caganer es corda definitivament els pantalons. Tots tenen una mica de pressa: aquesta  tarda, a hora foscant, arriben ses majestats, els tres Reis d’Orient i els volen donar la benvinguda. Ja l’estrella és a tocar de la cova i un fil de purpurina il·lumina la farina de les muntanyes, la molsa de les valls, el pont damunt el riu de plata.

Estarem atents a les trompetes de benvinguda. Prepararem pa sec i una mica de vi dolç. Llustrarem una vegada més les sabates i tornarem a comprovar que són allà, ben visibles, al peu de  la finestra. Tancarem un instant els ulls, mirant de calmar el cor que, un any més, se’ns esvalota.

Repassarem la carta (una còpia, és clar) on hem escrit els nostres desitjos: per a la família, els amics, la gent del barri i del món… pera tu, per a mi. Sentirem el pessigolleig de la il·lusió, l’esperança, la incertesa…  I anirem al llit amb la confiança que els Reis, savis com són, ens duran allò que més desitja i necessita el nostre cor.

Abans, però, servim-nos secretament una copa de vi dolç i brindem per tots els nostres somnis i, amb la gosadia dels infants, decidim-nos a fer-los realitat.

Fins l’any vinent, amics!