Llegeixo a l’Ara d’avui dissabte una reflexió de la
Sílvia Soler sobre la màgica retrobada amb les persones estimades i absents que
una fotografia recuperada a l’atzar ens facilita.
Em commou la lectura d’aquesta nota breu. No són els
meus records ni les meves mirades. Però la paraula teixeix un embolcall que fa
la mateixa aroma íntima i coneguda a l’amor decantat a través de l’absència.
Si voleu llegir l'article de la Sílvia Soler:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada