Un munt de coses parlen de tu.
Hi ha les fotos, és clar, però jo em referia a altres
veus, les de les coses que m’envolten, a casa, o a la feina o al carrer.
De sobte sento una veu que em saluda i ets tu que em
pica l’ullet des d’una distància que no puc mesurar.
Un fermall, uns estalvis, un dibuix... m’evoquen un
passeig, un cafè, un regal... o un viatge, una conversa, una proposta... o una
discussió, una trobada, un fins dissabte.
Aquesta tarda he tingut ganes d’abraçar-te, però t’has
esvaït com una boira.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada