Anit vam veure la pel.lícula La ciutat morta a casa dels avis. Tres generacions juntes, convocades per les xarxes socials que, després de l'emissió, van tornar a bullir de missatges: trobada a la Plaça de Sant Jaume!
Jo no hi vaig anar. Avui he vist la fotografia de les espelmes enceses, al diari.
M'agrada pensar que hi ha llavors ben vives, en aquesta ciutat, als barris, a les escoles, als centres cívics, a les parròquies... Llavors amb ganes d'obrir-se i de créixer, amb voluntat d'esdevenir fruit. No tot és mort. Hi ha, també, una ciutat viva.
M'agraden aquests joves que ens inquieten amb somnis que crèiem perduts i ara ens els retornen vigorosos i millorats.
M'agraden, sobretot, aquests conciutadans que naveguen per la xarxa i corren a trobar-se perquè la comunitat es fa al carrer, a l'àgora, a l'assemblea, en la proximitat de la pell i la mirada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada