La mort de la meva
germana va ser un esdeveniment molt gran, per a tots nosaltres. Va canviar l’orografia
dels nostres territoris íntims i vam haver d’aprendre a construir paisatges
nous.
Cartografiar les
emocions, trobar l’escala adequada, refer la toponímia, cercar el nord. A poc a
poc anem projectant o refent, un món amb sentit.
El pas dels dies ens
ha mostrat que els nostres mapes no coincideixen i així hem après a comprendre
el dolor de l’altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada