La meva cosina ha vingut a la ciutat, a casa
meva. M’ha dut una preciosa pedra amb forma de cor i un grapat de vil·lans de
salsifí.
Hem passejat pel barri, resseguint les
caloroses ombres a l’aixopluc dels arbres clements. Hem baixat a la platja, al
capvespre, per veure com s’alçava la lluna plena damunt l’horitzó.
Parlem, riem, recordem la Neus, plorem. I
tornem a començar, perquè amb fils dispersos anem trenant la conversa (sempre, la Neus, un fil de color blau)
Hem fet una amanida virolada de complicitats
saboroses. Quina visita més nutritiva!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada