La meva cosina ha tornat a casa seva i, en el
moment del comiat, he sentit la mossegada de l’enyorament. Encara no havia
marxat, però jo sentia la pena i era un sentiment conegut, de ressonàncies domèstiques.
Els comiats desperten ecos que reverberen per
les voltes de l’ànima repetint els noms de les persones estimades. Veus d'un riu subterrani.
Després d’acomiadar-nos a l’estació, passejo
distreta pel barri i saludo algun veí. Molt endins ressonen les veus de l’enyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada