Què en sabem, de tot plegat? Al cap i a la fi, amb certesa, no res. A tot estirar, a força de descartar els errors una vegada i una altra, versemblances...
Què temptador és quedar-se a les primeres feixes, sota les flors de l'ametller, al sol del migdia! Allà les ombres són curtes; tot sembla clar i segur. Però cal tornar al camí, que és costerut i sovint fa marrada.
Tanmateix, no és fora camí, sortint de la traçada del sender i quan més perdut et sents, que ens és donat copsar alguna cosa veritable?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada