La princesa ha sortit a voltar i ha agafat fred. Tan càlida que semblava la tarda!
Caminava distreta pels camins amples de la seva llibertat quan, de sobte, s'ha sentit una mica perduda (l'abril floria a totes les cantonades, cantava una merla des d'un terrat) i un neguit incert li premia el cor.
A poc a poc, ha refet el camí de tornada al castell. Si ahir era presó, ara és cau on arrecerar-se.
- Què gran era la tarda i què freda la llibertat!, es queixa la princesa al drac, tot arraulint-se al seu costat.
Les roents bafarades del drac retornen l'escalfor a la princesa, que havia agafat fre allà fora, en el món de les incerteses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada