A la Grande Bellezza, de Paolo Sorrentino, el personatge de la Santa diu que la pobresa és per viure-la, no per parlar-ne. I després puja l'escala del seu sacrifici graó rere graó, difícilment (amb permís de J. vinyoli). En silenci viu l'íntim sentit del seu treball.
I parlant d'escales, ara em ve al cap allò de Wittgenstein: del que no es pot parlar, cal guardar-ne silenci.
(No ens privem, però, d'aventurar-nos al repte de viure-ho).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada