És habitual, en els contes de fades, que el protagonista (o la protagonista) hagi de sortir de viatge per aconseguir alguna cosa molt valuosa, que li manca. Camina que caminaràs, aviat s'endinsa en un bosc on l'heroi (o l'heroïna) es perd, normalment a hora foscant, car l'absència de llum, en l'atapeïda espessor selvàtica del bosc, confon tots els camins. El (o la) protagonista sent por, desemparament, incertesa, soledat, de vegades plora o està a punt de defallir... quan, tot d'una, en la llunyania recòndita, sembla que una llumeta ofereix esperança... Cap allà se n'hi va i sí: és el llum d'una casa.
Sabem que aquest no és el final del conte. Tot el contrari, just aquí és on comença l'aventura, doncs l'acollidora caseta il.luminada del bosc acostuma a ser la llar d'una bruixa (o un ogre) que ens retindrà durant unes quantes pàgines imposant-nos dures tasques.
La gran promesa rau en que, si aconseguim realitzar les tasques i derrotar la fera que ens reté, podrem sortir del bosc molt més savis (o sàvies), vèncer qualsevol nou obstacle i accedir, finalment, a allò que des del començament estàvem cercant, allò vertaderament valuós per a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada