Passejàvem per una ciutat que no coneixíem, una mica desorientats. Els noms dels carrers no ens deien gaire cosa fins que ens hem trobat al Carrer Major i seguint-lo hem arribat, com era d'esperar, a la plaça de l'Ajuntament i de l'Església.
No coneixíem la ciutat, però tot ens resultava familiar: el traçat dels carrers més comercials, sense tràfic i amb paviment renovat recentment, el disseny dels parcs, el mobiliari urbà i, sobretot, les botigues, majoritàriament franquícies de marques molt conegudes.
Avui en dia, totes les ciutats s'assemblen. Tot i això, l'aire de cada ciutat, de cada barri, té alguna cosa de particular si saps mirar.
Certament, hi ha èpoques a la vida en que tots els dies s'assemblen. Tot i això, n'hi ha prou en canviar de vorera al tornar a casa després de la feina per a que la mirada hi trobi noves singularitats.
Sí, però cada vegada costa més trobar aquesta singularitat i sap greu... En compensació, quan la trobes (si la trobes) fa més il·lusió!!!
ResponEliminaSegur que la trobes! Sort...
ResponElimina