Demà serà lluna plena...
Recordaré l’estiu passat, al juliol, quan vam
admirar juntes, sols un moment, la lluna plena, en silenci. Totes dues sabíem
que era la darrera vegada.
Va ser un moment, en silenci.
A la lluna plena d’agost, ella ja no hi era.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada