Comença juliol i retorna amb força el viu record dels dies intensos de fa un any.
Dies intensos que, vistos des d'ara, ja eren de comiat, però aleshores els vivíem únicament en present il.luminat per la càlida llum de l'amor sense entrebancs ni condicions, perquè no hi havia temps, això prou que ho sabíem des del fons del cor. No hi havia temps... Per això cada moment, cada rutina, tots els gestos del dia a dia ens eren preciosos.
Dies intensos que vam viure amb vocació única. Les flors que vam collir encara són aquí, ben fragants, perfumant el record, construint la memòria, madurant un fruit que assaborirem per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada