I si, enlloc de voler tancar el forat dolorós de l'absència, en fes un trau, amb les vores ben repuntejades?
Aleshores, un bonic record, un somni dolç, un pensament nostàlgic, me'l podré cordar al trau i serà com dur un botó o una flor a la solapa de l'ànima.
El forat hi serà sempre, així mateix l'absència... Però no serà mancança ni cicatriu dolorosa; el trau esdevindrà obertura a una presència cordada amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada