El vol dels falziots

El nom llatí dels falziots és Apus apus i fa referència a una mancança que els caracteritza: les seves potes són menudes i esquifides, insuficients per impulsar-los en el salt des del terra.

En canvi, el nom català fa referència a les seves ales: una corba elegant en forma de falç.

Aquestes ales del falziot són més llargues que el seu cos, per això no poden aixecar el vol des del terra; poca força i massa ala... en canvi, una vegada han saltat del niu aeri, es passen el dia volant a gran velocitat, burlant la gravetat amb gràcia acrobàtica.

Sembla ser que els falziots mai no paren de volar, si no és per covar els ous o alimentar les seves cries.

Al capvespre els veus volar molt amunt, molt amunt i més amunt encara fins que els perds de vista. Creus que han tornat al niu ? No : han pujat potser fins a dos mil metres d’alçada i allà, aletejant pausadament, suren a l’aire mentre dormen.

Però, segurament, allò que més meravella dels falziots és el seu vol de festeig, persecució joiosa, rúbriques d'amor etern que trena garlandes efímeres en un cel de noces.