A la tarda, núvols llampegants anunciaven noves tempestes i, a la plaça, les converses reprenien la sorpresa habitual davant d'un cel tan poc estiuenc.
La pluja no arribaria fins a la nit. Encara ens va donar temps de baixar el camí del molí i arribar-nos a la casa abandonada. Vam seure al pedrís, davant l'era plena d'herbes sense dallar.
Una casa abandonada es desfà a poc a poc. Si un dia va ser llar, el corc de l'absència i l'oblit va fent forat fins que els seus murs s'esfondren.
Què manté encès el foc d'una casa? Quins vents apaguen la flama i escombren les cendres? Quants hiverns fan falta per a que el caliu s'escoli definitivament?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada