Trobo a la meva mare plorosa. Ha estat mirant records de la meva germana.
Com parlant per a ella mateixa, em diu:
- Ha passat pel món... i ja està...?!
Poques paraules, que ho diuen tot.
Silenci suspès d'un interrogant sense resposta; d'una sorpresa que no es resol.
És el rovell del dol.
M'assec al seu costat i li premo la mà, sense dir res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada