Comencen altres rutes i sento palpitacions animades pels aires renovats, que porten olor de cosa nova.
Inevitablement, coses noves... I l'estimat nus a la gola, que no rebutjo. Al contrari: deixo que em cremi i m'acompanyi una estona mentre veig, amb tristor, com s'allunya la costa de l'excepcionalitat, territori on he viscut durant un any...
(Per un moment, el nus baixa a l'estómao vull marxar!)
M'esquitxa una onada fresca, irreverent, que em fa riure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada