Biodiversitat

Així que em veu les intencions, l'aranya solitària marxa indignada. I amb raó: per què jo, una nouvinguda, he de foragitar-la del seu racó?

Quan ja no miro, ella retorna, tossuda i pacient, a les seves filatures.

Les formigues, en canvi, m'ignoren. Van a la seva i avancen com un sol cos, com una serp gegant que, fent filigrana, ara es desmunta, ara es recompon i no es deixa escletxa sense inspecció. Les pots distreure una bona estona, però tornen. I guanyen.

I el dragó. Jo no sé d'on surt ni a on es retira, però a l'hora de la fresca és allà, al costat del fanal i molt quiet ens observa. Respectuós etòleg que no gosa intervenir per no alterar els costums dels animals que estudia.

Dic "casa meva" però ells ja hi eren quan jo he arribat, després de molts mesos de no ser-hi.