Hi havia tanta lluna, la nit era tan clara, que no hi hauria pluja d'estels.
Vaig somniar que ella entrava a l'habitació, amb el seu vestit turquesa i els cabells, llargs i foscos, recollits en una cua.
Sobtada i feliç em vaig despertar... Va ser un somni curt, va durar un instant. Ella va passar fugaç, deixant-me un traç lluminós com un estel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada