Compartiem dies d'estiu en aquesta casa.
L'any passat, tot tan recent, no vam saber estar-nos-hi.
Aquest agost hem reobert finestres i deixem que la llum passegi pels racons.
Corbes suaus del record aturat en les teves coses. Petits detalls, bocins que canten la teva cançó amb veu de sal i de pins.
De sobte, l'aresta tallant del buit. Silueta seca, fosca, indefugible.
Riem amb les mateixes coses de sempre, un any més...
I guardem un silenci abatut en un raconet del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada