La llum del sol picava a la finestra i una tórtora cantava nadales des d'algun terrat veí. Ens hem llevat amb ganes de desitjar-nos un bon dia.
A cada minut, el cel es feia més blau i el sol dibuixava estrelles de mil puntes als vidres de les finestres. Per esbandir els cors d'ombres funestes ens hem regalat amb el Messies de Hendel, tot deixant que la música surés per totes les estances de la casa i de l'ànima:
Tremolen vísceres desvetllant memòries i les articulacions es deixen anar. Les arquitectures musicals eixamplen el diafragma i sospires, respires! La pena es condensa i s'evapora i retorna en remolins palpitants que cremen i guareixen ensems.
El silenci misteriós i profund s'omple de llum sonora.
Volen els mocadors... Estol de passerells que amb el seu bategar d'ales fan espai al conhort. Ja esclaten les trompetes: qui pot resistir-se a l'esperança de la resurrecció?
Bon Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada