L'any passat vam ser valents i amb el cor anegat d'ombres i de pena vam encarar les festes amb decisió. Anàvem ben preparats, amb els escuts ben col.locats, com l'esquelet d'un crustaci. Vam viure els Nadals entre boires que esmorteïen el ressò de les estances buides. Els dies van passar sota la manta de l'excepcionalitat, acotxats per la veu atenta, xiuxiuejant dels amics, que no gosaven importunar el dol.
Però aquest Nadal som nosaltres els que no volem importunar els amics i transitem en silenci per una normalitat que ens resulta freda i encara incomprensible.
Ja no carreguem amb escuts. Sense dics, deixem que les ones rodin per les nostres platges i ens omplin les butxaques de sorra i sal.
De vegades, una estrella de mar ens pica l'ullet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada