dimarts, 9 de desembre del 2014

Inquietud

El capvespre és plàcid
i les aigües del port, amansides, callen.
En fer-se de nit, la llum dels fanals, garlanda festiva,
punteja la platja adormida.
Res no fa pensar que en tombar el carrer
l'escullera oculta una mar
roenta, crispada, bullint de neguits enfonsats.

Tota la sal em picava als ulls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada